La joguina del pati

Les rossegades prop els meus ossos de les teves dents em distreuen
les dentades, les mossegades.
Em sento menjada, com devorada per un acte caníbal ilegítim.
El meu cos despedaçat enganxat a la vorera, com si el sol l'hagués desfet.
Sóc un nyap d'os i carn.
Els nens jugaran amb el que quedi de mi com si fessin sorra fina i pastetes al sorral de l'escola.
Seré de nou una joguina, un ninot a la sort del destí.