XXI

Un tros de cera fos
una estança en la penombra
un home amb els ulls closos

Algú que l'observa el crida
ni tan sols arriba a pertorbar-lo
enganyen les parpelles tancades
Ell és despert

Recorda la cera, fonent-se
es pregunta en quin moment
deixà de ser cera
sembla que en cap

I ell, que ho pensa,
sense saber,
descobreix, aleshores,
la seva propia existència